Alacant, el Barri de la Santa Creu.

La cara del moro, emblemàtica faç Pétrea del Mont Benecantil sobre el qual s’assenta la imponent fortalesa del Castell de Santa Bàrbara, sembla protegir i acunar en els seus vessants amb vistes al mar Mediterrani, 1 dels racons amb massordera del seu nucli antic.

Ací van nàixer els primers carrers amb noms de la germana ciutat alacantina… Plaça del Carme, Sant Rafael, Sant Lluís, Sant Antoni, Sant Roc, Sant Isidor de Sant Martí, entre d’altres.

Carrers empinats i sinuosos amb Aires entre morisc i Cristiano, empremta de molts segles de lluites i convivències, barreja de cultures i toleràncies entre elles.

Caminades de com de misteriós traçat que captiven i conviden a perdre’s entre els seus carrers acompanyat de l’embriagador aroma del Jazmín. Roses, Clavells, geranis i tota sort de plantes ornamentals penjades de les seves bacetes, arracades i jardineres estratègicament col·locats en façanes i voreres. Les cases no existeixen dues iguals en la seva decoració exterior.

 

Són un laberint de mosaic i rajoles que conformen i adornen els frontals. Van els edintets de portes i Centanes, Sòcol i ràfecs de teulades.

Amb motius religiosos o ornamentals, on cada propietari dona regna solta a la seva imaginació decorativa, gairebé totes producte de fe i sentiments trobats. Una expressió de dolç color, tot això bellament plasmat i adequat a les façanes de les seves cases, regat generosament pel sol llevantí.

Famosa de la germandat de la Santa Creu, la qual constitueix un signe d’ identificació del barri encarregada de la processó de dimecres.

Costalers i Costaleres baixen els estrets i empinats carrers portant quatre passos religiosos. Després toca pujar-nos una altra vegada fins a l’ermita. Alguns trams es fan a la cursa.

Provoquen, devoció i sentiments són els elements que els soferts pegaven alegres per les imatges necessiten per processionar i representar una de les més belles estampes de la Setmana Santa Alicantina. Destaca l’ ermita de la Santa Creu, segle XVII. Va ser aixecada sobre la torre, una de les poques restes que queden de les velles muralles medievals.