Alacant, Basílica de Santa Maria.
Ubicada a la Plaça de Santa Maria del nucli antic d’Alacant, és l’església més antiga de la ciutat. Segons crònica de beneit 1640, el Rei Alfons X el Savi va consagrar el 1248 a l’antiga mesquita sota l’advocació de la Verge Maria, després de la conquesta de la ciutat als Almohades.
D’ estil gòtic, es va construir entre els segles 14 i 16 sobre les restes de l’ antiga mesquita major de la ciutat, que es va erigir durant la dominació musulmana.
El temple és de nau única, amb capelles laterals entre contraforts i capçalera poligonal.
Les seues sòbries Torres sobre la façana no són iguals. La dreta deforma de L data del segle 14, essent la posada rectangular i datada el 1713. A la portada, acabada el 1728, és una germana mostra.
El conjunt escultòric és obra del valencià, escultor, arquitecte i Tallista Juan Bautista Borja. Compten les cròniques que a la matinada del 31 d’agost de 1484, els guailia del Castell de Santa Bàrbara van donar avís que sortien ja més de les teulades de la zona de l’Església de Santa. Maria aprovant-se que la mateixa estava ardent pels quatre costats, sent inútil tots els intents per a la seua extinció, quedant només en peu les parets i el cofre amb el Sagrari.
No es van saber les causes de l’incendi, encara que la Copa segurament recaigués en els servents del temple, que haurien estat poc curosos amb els ciris de l’enllumenat. El temple es va haver de reedificar sota decret del Rei.
En ell Destaca l’altar major, decorat rococó del segle 18. El cor és d’estil gòtic del segle 14. La capella de la Immaculada és del segle 16,1. Imatge d’Esteve Bonet del segle 18. L’ avantcor és posseïdor d’ una portada barroca de pedra i la capella del baptisme, la pila de la qual és de marbre blanc de carrara. És un treball italià del segle 16. Atribuïda a l’ escola de Miguel Ángel. L’Església va patir nombrosos atacs i destrosses amb bombardejos des del mar, sent els més importants a càrrec dels francesos 1691 i 1709 i dels pirates algerians. Prova d’ això són els nombrosos impactes de les bales de canó sobre els carreus de la façana, en la qual es conserva un projectil d’ artilleria incrustat en ella.
Durant la guerra civil espanyola, 1936 a 1939, va patir un assalt en el qual va ser mutilada una imatge de la Immaculada del segle 18, destruint-se el seu òrgan i pila renaixentista, es va realitzar una gran foguera a la plaça adjacent, on es van cremar diversos altars. Des del 1936 al 1939 va ser utilitzada com a magatzem militar.
Des del 2007 el temple té la categoria de Basílica.
Artículos y reportajes relacionados:
El Castell de Sant Ferran d’Alacant
L’Ermita de Sant Bertoméu del Camp de Mirra
La façana plateresca de L’Esgèsia de l’Assumpció de Biar
La Plaza del Ayuntamiento, en una grabación de bolsillo
Cristóbal Payá, Arxiver Municipal de la Vila de Biar, ens conta…
L’Ajuntament d’Alacant
Pinceladas sobre el exterior de la Iglesia Parroquial de Santa Ana
