BANYERES DE MARIOLA-ENTRE LA HISTÒRIA I LA LLEGENDA
*-De la publicació sobre Banyeres de Mariola, realitzada per José Miguel Santacreu Soler i Federico Aura Murcia; reconegudes autoritats investigadores especialitzades en matèries d’arqueologia industrial, monetària, paleografia, diplomàtica i documentació d’arxius, entresaquem alguns passatges en referència als fets que la Vila de Banyeres li toco viure entre el Sexenni Democràtic i la III Guerra Carlista, inclosos bandolers-guerrillers de la talla de Francisco Sempere, més conegut com a “Palloc” entre altres avatars que formen part de la història i llegenda de Banyeres de Mariola-la qual ocúpa el 13 d’octubre de 1869-.
*”Palloc”era natural d’Onil (grácies al nostre seguidor Josep Berenguer per la aclaració)-encara que la majoria de les seues incursions com a bandoler -liberal-federalista,amb una tasca tipus mercenari-, les realitze per les Comarques de l’Alt-Medi Vinalopó, i pel sud de la província d’Alacant.
*Compten que l’alacantí del Partit Republicà Possibilista, Eleuterio Maisonnave i Cutayar-casat amb la germana del cacíque conservador José María Santonja Almella, II Marqués de Villagracia de Biar-llegó a entregar la quantitat de 400 reals de velló el setembre de1.868 al bandit Francisco Samper-Palloc-que capitanejava una partida republicana, perquè els fes arribar juntament amb una carta amb instruccions, a Juan Navarro, per sufragar en part la insurrecció a la província en contra de la Reina Isabel II. (Concepción Fernández).
*A Alcoi es va arribar a implantar una Junta Revolucionària de la qual formaven part els cabdills Froilán Carvajal, Tomás Bernabeu-Tomasset el de Petrel-“Pallets” i el propi “Palloc,” entre altres.
*Es té constància que el 22 de setembre de 1868, “Palloc” i la seua partida es trobaven a Beneixama, d’on passaren a Biar.
*Aquell mateix dia, Carvajal i “Tomaset el de Petrel”, amb una partida composta per 20 homes van entrar en la localitat d’Elda ,i van constituir una Junta Revolucionària, van cremar el retrat d’Isable II i es van apropiar de 63 duros i sis carabines. Després van marcar cap a Monóvar.
*El 28 de setembre de 1868 les forces pronunciades d’Alcoi, a les quals s’uneixen les partides de “Palloc”,”Pajitas” i la d'”Antonio Sendra “, de Pego, passen per Parcent, Murla i Orba, entrant totes elles a Denia el dia 30, a les 4 del matí ocupant la ciutat i constituint una Junta Revolucionària, apropiat de 2.000 duros de l’Administració de Duanes, que se’ls va quedar “Pajita”.
*El dia 2 d’octubre de 1868, la partida de “Palloc”,juntament amb “Tomaset” i D. Camilo Pérez, havien entrada a Pego.
*”Palloc”i la seua partida tornen novament a Beneixama el dia 6 d’octubre, on van robar, recolzat pels veïns, 3.000 reals-els fons del Sindicat del Reg que tenia en poder el Dipositari D. Vicente Sanz-.
*A Elche, “Palloc” i la seva partida composta per 68 homes, van entrar el 16 d’octubre i van treure de la presó 4 presos.
-Froilán Carvajal Rueda va formar tropes milicianes republicanes per anar pels pobles d’Alacant per crear Juntes Locals afèctes a la Republíca. Fracassant a Villena, es va dirigir cap a Novelda el 4 d’octubre de 1869, sent advertit que tropes contrarevolucionàries al comandament del Coronel José Arrando Ballester els estaven esperant.
-Carvajal i les seves tropes canvien de rumb per amagar-se a la Serra de Castalla on passen la nit, hostatjant-se segurament a la Venta de Tibi. L’endemà, i després de tenir notícies que el Coronel Arrando està sobre ells, decideix fugir cap a Ibi en el trajecte del qual van ser interceptats.
Carvajal va ordenar als seus milicians que no obrin foc sobre el Coronel Arrando i les seves tropes, es riuen i són conduïts als calabossos d’Ibi, on, després de quatre dies empresonats, Carvajal és condemnat a mort i manat afusellar pel Coronel Arrando, sentència que és complerta el dia 8 d’octubre de 1869.
*A l’octubre de 1869, la partida de “Palloc” ocupa Beneixama, Banyeres i Onil-on aconsegueixen un botí de 2.400 reals de la recaptació del Registre de la Propietat-, on constitueixen una altra Junta Revolucionària i aixequen barricades.
*L’endemà l’ha d’abandonar per la proximitat de les tropes regulars que venen en la seva persecució i apressament al comandament del coronel Joé Arrando Ballester. Se’ls persegueix en la seua fugida cap a la Marina, aconseguint dissover la partida el dia 22, després d’un enfrontament armat en el Port de Rafól de Salem pertanyent a València-La Vall d ́Albaida-.
*El novembre de 1872 es tenen noves notícies de la partida de “Palloc”. Ocupa la Ciutat d’Alcoi sembrant el pànic, encara que a les poques hores ha d’abandonar-la.
*La tradició diu que el bandoler”Palloc”-va ser mort un vespre de 1873 al costat del paratge de la Font, en el camí que va a Benixembla- de la poblacó alacantina de Murla, pel mató-bandoler local conegut com a “Miquel Fullana,”d’un trabucazo al pit. Està enterrat sota el segon graó d’accés al cementiri,llavors parroquial, avui municipal.
*Existeix una coplilla reeferent a aquest fet que diu així:
-El cabdill “Palloc”
donà que fer a València,
i el pobret la va pagar
entre Murla i Benixembla.
-També la llegenda diu que aquell vespre de 1873, ” Palloc ” , va entrar altiu i desafiant a la Plaça de Murla sobre el seu cavall blanc. El vigilant-somatén que es trobava de guaita al Campanar li va donar l’alt; ” Palloc ” va continuar el seu pas de forma xulesca, i l’esmentat guait li va desarraixar un trabucat que va ser de ple al seu pit morint a l’àcto el bandoler-guerriller Francisco Samper Reig, conegut com a ” Palloc “.
-BANYERES DE MARIOLA 2022.
-Fonts:
-Banyeres de Mariola durant el Sexenni Democràtic i la III Guerra Carlista.
-Wiquipedia.
-Horters.
Artículos y reportajes relacionados:
