Església parroquial nostra senyora del Socors d’Asp
La fàbrica d’aquesta parròquia ha aixecat nombroses polèmiques i contradiccions sobre l’autoria de la seva construcció i en particular, sobre les seves portades. L’Església s’inscriu en una planta de Creu Llatina amb els braços de creuer a penes el ressalt, cúpula trasdossada sobre tambor i petxines i torre de campanes de planta quadrada als peus.
Presenta esquema de façana Retaule tant en ostial dels peus, rematat per un perfil mistil·lí, com en els laterals del creuer i en la capçalera s’adopten les dependències sacerdotals i la capella de la comunió està amb façana al carrer. L’ interior s’ articula al voltant d’ una nau central coberta per volta de canó amb llunetes i es divideix en quatre trams amb capelles entre si.
L’esquema tonta reformista és clar, des de l’adopció del tipus de planta propugnat per tractadistes com Fray Lorenzo de San Nicolás, passant per l’existència de la capella de la Comunió, fins a la dedicació d’una de les portades a Santa Teresa o la pròpia advocació Mariana de l’edifici.
El mobiliari original i la decoració interior són mostres del nou esperit religiós, barroc i rococó. L’elecció del temple data del 1650 al 1674, amb traços de francès, Verdún i Pere Quintana.
La portada principal li sobra de Nicolás de Bushi entre 1682 i 1684 i els laterals de José Terón el 1685 a 1710.
Campanar i cúpula són de la mà de Lorenzo Chapulín el 1736. Una altra versió diu que la parròquia és una fàbrica de nova planta realitzada al segle 18 després de l’enderroc de l’antic temple, que amenaçava ruïna el 1723, sent les seves portades obres de Juan Bautista Borja o la seva escola.
En tots dos casos destacar que els mestres, paletes i cantaires que van aixecar l’edifici. Eren fills de la vila d’Aspe. En un altre apartat, aportarem més dades sobre el llarg procés constructiu de la parròquia d’Aspe entre 1650 i 1737.
Artículos y reportajes relacionados:
