VILLENA I LES SEVES HISTÒRIES – EL CASTELL DE SALVATIERRA
En el gravat “VISTA ORIENTAL DE LA VILA DE VILLENA” de Juan Fernández Palomino, podem observar la presència del Castell de Salvatierra-any 1781-.
´
El Castell de Salvatierra, conegut popularment com El Castillico, se situa sobre el replegament de la Serra de la Vila- Sant Crist, en la localitat de Villena-Alacant, pertanyent a la Comarca de l’Alt Vinalopó.
Es va construir durant el Segle X i va perdurar fins al Segle XIV quan seria abandonat en benefici del Castell de l’Atalaya.
Des del seu enclavament es poden contemplar les Valls de Biar, Benejama i Villena, així com les localitats de Yecla i Caudete. Al dia de la data l’ edificació està en ruïnes i només se’ n conserva una petita part.
La construcció de forma rectangular assoleix unes dimensions de 50 m. de longitud i cinc d’ amplada, els murs de doble paràmetre de les quals mesuren 60 cm. de gruix i estan construïts amb pedres mitjanes i units per argamassa de sorra i calç. Els blocs de pedres pels quals es componen són de mida mitjana.
-En la seva part superior s’alcen tres torres. La nord de planta circular en el seu origen va passar a adquirir la seva forma rectangular, igual que la torre central.
La torre sud o Torre de l’ Homenatge, quadrada i de murs de fins a 3 m. de gruix està composta per quatre cossos, dels quals els dos primers són de tapial coixí i la resta de maçoneria on es conserva encara la Mancala- passatemps d’ origen musulmà- que es manté gravat a la roca.
-La fortalesa presenta una clara divisió entre la zona superior o Alcazaba i la zona inferior o Albacara en la part est de la qual es veu delimitada per un llarg llenç de muralla rectilini de maçoneria. Altres elements exteriors interessants són els aljubs excavats a la pròpia roca, escales, senders i canals de recollida de l’ aigua de pluja.
El Castell de Salvatierra es construeix després que la invasió musulmana -a partir del 711- arribi al territori del visigot Teodomiro. El general bereber Tarik ibn Ziyad, 670 -720 ,i el seu comandant Tarif ibn Malik , al costat d ‘Abd al- Aziz Ibn Musa- inicien la invasió, expansió i conquesta de la Peninsula Ibèrica.
Tarik, entre el 710 i 711 passa l’Estret de Gibraltar i amb la complicitat i traïció del Comte D. Julian- Governador bizantí renegat de Ceuta, que rendia tribut al rei visigot D. Rodrigo, i els fills del difunt Witiza, que en plena batalla es passen a l’exèrcit musulmà- presenta batalla a la zona del riu Guadalete, llacuna de la Janda el juliol del 711- a les tropes visigodes de D. Rodrigo.
En aquesta batalla és derrotat l’exercit visigot, donant pas a set segles de dominació islàmica a la Peninsula Ibèrica.
Derrotat l’exercit visigot, la invasió àrab-musulmana avança implacable amb lluites i pactes cap a la regió visigoda llevantina governada pel Duc Teodomiro. En el 713, se signa el Pacte de Tudmir o Tractat d’ Orihuela entre Teodomiro i el governador musulmà Abd al- Aziz Ibn Musa- casat amb Egilona, vídua del rei visigot D. Rodrigo- mitjançant el qual, Teodomiro ret vassallatge al califat Omeya de Damasc, formant la Cora de Tudmir.
El 1951 l’arqueòleg José María Soler García va realitzar sondejos arqueològics en aquesta fortalesa per conèixer el seu origen i perduració. Les troballes van confirmar que té un origen islàmic, d’època califal i que perdura en època almohade. Finalment amb la conquesta cristiana l’ ocupació contínua fins al Segle XIV.
Les primeres mencions històriques sobre el castell de Salvatierra apareixen al Segle XIII amb motiu del matrimoni del Sr. Juan Manuel, Senyor de Villena, 1282-1348, amb la Infanta Doña Isabel de Mallorca, 1280-1301. Aquest esdeveniment desencadena que el monarca d’Aragó Jaume II, el seu futur sogre, estipulés el lliurament del castell de Salvatierra a la Infanta en concepte de dot.
En morir Doña Isabel de Mallorca el 1301, D. Juan Manuel i Jaume II van concertar nou matrimoni amb la seva filla Constanza -tenia 6 anys d’edat- i va ser reclosa al Castell de l’Atalaya fins a la majoria núbil- 12 anys- en què van contreure matrimoni. Sr. Juan Manuel va manar construir les muralles defensives de la Vila i va fer millores al Castell de Salvatierra.
Possiblement el castell complia funcions estratègiques de vigilància i control de la via de pas del Vinalopó, així com lloc de lluites fins al Segle XIV. Posteriorment episodis com l’aixecament dels “Agermanats” Valencians, o batalles de la Guerra de Successió-1707-, o de la Independència, van tindre lloc entre els seus murs.
En la Relació enviada pel Concejo de Villena a Felip II el 1575, apareix aquesta descripció del Castell de Salvatierra:
“Així mateix apareix un altre Castillejo molt antic que es diu el Castell de Salvatierra, que està així mateix a la part d’orient. El Castillejo està fundat damunt l’altura d’un tall de penya sobre la Serra, a la falda d’aquest Castillejo, hi ha alguns aljubs fabricats a mà, cavada la dita penya. I hi ha concaves, coves, vestigis i senyals d’edificis d’habitacions de morades molt antics, pels quals demostra la gran antiguitat d’aquest poble”.
Cal assenyalar que aquest indret ha estat ocupat en diferents períodes, potser a causa de la seva situació privilegiada en alçada que permet una fàcil defensa i control del territori. En aquest sentit els treballs de José María Soler García van confirmar la presència, no només de restes medievals sinó també de les èpoques prehistòrica- del temps del poblat del cabirol Redondo- i antiga.
La importància històrica de la fortificació li ha merescut la declaració de BIC- Bé d’ Interès Cultural-, des de 1985.
Villena 2023.
Fonts;
-Wikipedia.
-Jose María Soler.
-Huerteros.
Artículos y reportajes relacionados:
