VILLENA I LES SEUES HISTÒRIES
BAR ” EL LANCERO” I EL SEU ENTORN
“-Per a la construcció de la Casa de la Cultura, es va fer desaparèixer una illa de cases que contenia essència de villenerisme, i que cadascuna per separat guardava la seua pròpia essència.
-Plaça de Santiago, Ildefonso Cádiz-avui Óscar Esplá- i San Antón, formaven un bloc en el qual convivien des de perruqueries de senyores, fins a bars com ” El Lancero” o establiments de merceries com “Casa Querol”. Agricultors convivien amb magatzemistes i el metge era veí de la llibreria.
-Durant anys la Placeta de Sant Antón, va ser a les esquenes de l’Ajuntament el lloc on s’encenia la famosa “Hoguerica” i es rifaven les tonyes.
-Allà va estar situat el Bar ” El Lancero” i es pot afirmar que durant la seva existència-1957-1985, va saber aglutinar i fer conviure a totes i cadascuna de les capes socials de la localitat.
-En el record va ser un dels llocs emblemàtics de Villena;-carrer Ildefonso Cádiz, casa de les “Yeclanas”, pis de Pilar, perruqueria Isabelita, Magdalena, el taxista Eduardo i família Alpañés, entre d’altres.
-L’agost de 1957, Juan Góméz i la seva dona Rosa, van obrir al públic el Bar ” El Lancero”, -modest establiment- que al poc temps es va convertir en lloc de referència com a recinte “gastronòmic-cultural” dels diferents gremis locals i “penyes”-depenent de l’origè dels seus oficis-. Amb el temps van anar incorporant-se a la feina els fills dels regents; Antonio, Pedro, Rafaél, Ana i Juan José.
-La més antiga va ser “La Quarta”-composta de paletes, agricultòrs i treballadors de la fusta-, i apodada així per la quartilla de vi que reclamaven sempre-sobre mig litre-.
-La del ” Cotarro”-principalment estudiants-, la ·” Penya Via Ampla”-gent del ferrocarril-. L'”Amistat”-de procedències més diverses-. La del “Rincón”-asseguts en l’últim record del bar-, i un sinfí de clients no adscrits.
-Les delícies del tapéo eren abundants i destacaven entre el nombrós assortiment les oves de nanyina, les cloïsses, les inoblidables reines-carxofes farcides de verdures i longanitza-, el formatge de Cabrales i les gambes de l’horta-boníssimes pastanagues en vinagre-.
-Pel que fa als brous resultava obligat provar el vi de dalt, un vi vell el barril del qual s’ubicava a la part esmentada; un vi blanc-i-plau procedent de Fontanares i a l’estiu es barrejava amb Segle de llimona, al qual anomenaven la porqueria.
-Acudien al “Bar Lancero” persones de diferent signe i condició; jutges, notaris, empresaris, banquers, professors, estudiants, i els esmentats obrers. El vestit o la granota, un cop dins, no distingia ningú.
-Tots eren persones i l’únic idioma era el de l’amistat i el llenguatge del carrer. Es parlava de toros, de religió, de futbol, de cotilleos i també de politica.
Uns pensaven de una manera i altres d’una altra i la festa sempre estava en pau.
-Va ser famós l’eslògan de Festes: ” ELS CALENTICS DEL LANCER ANIMEN MOLT AL FESTER”.- sentiments escrits per Juan José Torres Crespo en homenatge al “Lancero”.
-També Pedro Marco Hernández va escriure: ” A les taules preníem vins generacions diferents. Ens unia l’amistat cavalcant sobre cadires i taules senzilles, terra de ciment, parets de calç, i gent de tota condició social als que ens acollia, com si de la nostra pròpia casa fos; “El Bar Lancero” i la gran humanitat dels seus regents.
Villena 2022.
Fonts:
Villena-cuentame.
Xarxes.
Juan José Tórres Crespo
Pedro Marco Hernández
… i tots els altres.
Artículos y reportajes relacionados:
El Cabezo Redondo, Villena (Alacant)
Villena, un passeig per la Plaça de les Malves i el Passeig de Chapí.
Esglèsia de Santa Maria, Villena
Villena i el seu barri del Raval
Artekarana i els seus murals a les Festes del Medievo de la ciutat de Villena (Alacant)
Villena i les Seues històries; pinzellades sobre l’escultor Antonio Navarro Santafé.
Villena – El pati de l’Ajuntament/ Palau Municipal, un recorregut per la seua història.
Batalla de Castalla, a Biar, guerra d’Independència Espanyola
