Cristóbal Payá, Arxiver Municipal de la Vila de Biar, ens conta…

BIAR I LES SEUES HISTÓRIES

DE LA MÁ DE CRISTÓBAL PAYÁ I GALVANY

COMENTARIS SOBRE LA CAPELLANÍA I MAJORDOMÍA DE LA MARE DE DÉU DE GRÁCIA

*Traiem uns passatjes del llibre “GÉNESI HISTÓRICA DEL SANTUARI I DE LA IMATGE DE LA NOSTRA SENYORA DE GRÁCIA”, obra municiosa y detallada de “la Patrona, 531 anys d´História”, escrita amb la profunditat que emanen els sentiments i el bon fer contrastat d´una exaustiva i ordenada investigació amb la línea qué sempre ha actuá el nostre benvolgut i meritori Arxiver Municipal-amb mes de 50 anys d´exercici- Cristóbal Payá i Galvany.

*Cristóbal ens explíca que en “ l´any 1774 i amb la finalitat de donarl-li major culte i veneració a la Imatge de la Patrona la Santisima Verge de Grácia, els benemérits consorts el Senyor Diego Marco Vidal i la seua esposa Donya Jerónima Santonja Luna, van fundar en el Santuari una Capellanía qué el seu fí, era que el culte a la Santisima Verge fora mes ben servit.

“Aquesta Fundació no depenia del Capellá Rector, titular de la Parroquia de Biar, era completament independent, i el seu Capellá era nomenat per l´Arquebisbe de Valencia.

“ Que el Capellá nomenat tenía que residir obligatoriament i pernoctat en la dependéncia anexa al Santuari-Hospederia- i tenía que oficiar les misses i cumplir amb els altres áctes liturgisc a l´ús. Previamente havía que sol-licitar la corresponent autorizació a l´Ajuntament de Biar-que és Patró-per a fixar la seua residencia en la casa-habitació del Santuari.

*Que en 1909- i després de estar 32 anys sense Capellá el Santuari-, la vá sol-licitar per a poder exercir-la- el sacerdot fill de la Vila de Biar Don Pedro Colomina Payá, amb l´unica condició de no pernoctar a les nits en el Santuari. L´Administració de la Capellanía va haver d´acceptar aquesta condició en comprovar que cap prevere o sacerdot admitía l´haver de pernoctar a les nits.

*El sacerdote Pedro Colomina Payá va regentar la Capellanía fins a l´any 1915, i es durant aquets anys quan es produeixen un fets lamentables en els quals aquets sacerdot aprofitan la decadencia i declive-per l´edat, fisica y mental, tenia 70 anys-del Majordom Don Antonio Richart Crespo-últim de la saga de la familia “Richart”, que durant 153 anys van exercir i van ostentar l´honrós titule de Majordoms-

-A tot aixó contribuisc la pasivitat de l´Ajuntament, es va anar apropiant de totes la prerrogativesi privilegis del carrec, fins a tal punt, que aconseguisc ensonyerir-se i apoderar-se de la seua Adminístració, passant al seu poder tots el béns i estris pertanyents a la Majordomía, com eren les propietats de les finques i les cases donades a la Verge de Grácia en els seus llegats testamentaris pels devots fills de la Vila de Biar, cálces, custódies, i tots els elements per al culte i la veneració.

*El Majordom Don Antonio Richart Crespo va faltar en 1905, i durant 6 anys el Santuari va tornar a no tindre Majordomía perqué l´Ajuntament no va saber posar limit a l´abús de poder de l´Asglésia en aquella época i del Capellá Pedro Colomina que cap a i desfeia al seu antull en l´Administració del Santuari.

En 1911 es eletgit Alcalde de la Vila de Biar, Don Cristóbal Parra Valdés-sobrenenat “el Cachorro”-, home de fort carácter i bonn dots de comandament que es va proposar solucionar aquell llarg i dolós problema provocar pel Capellá Colomina davant el cual no volia enfrontar-se el Majordom triat.

*Per aixó va pensar amb encert, s´oferira la Majordomía de la Verge de Grácia, al senyor amb mes poder politic de la vila de Biar; el Excelentisimo Senyor Don Luís Santonja Mercader, III Marqúes de Villagracia, perqué, la seua potestat e influencia, es pogueren recuperar tots els bens del Patronat de la Verge de Grácia,administrats per la seua Majordomía.

*El Senyor Marqués va acceptar el carrec de Majordom de la Verge de Grácia, i es va obligar pel l´Ajuntament de Biar al Capellá Colomina a retornar tot el que havía usurpat i del que es va donar cumplit inventári dels bens e inmobles.

*El Senyor Maqués va exercir el carrec de Majordorm hasta 1931. En proclamarse la II República y després dels incidents del 13-14 de Maig-cremá de la Verge de Grácia a l´Església Parroquial de Biar-presenta la seua dimisió i va posar el seu carrec a disposició de l´Ajuntamen Republicá.

*L´any 1939, i acabada la Guerra Civil, de nou va ser nominat Majordorm el Senyor Marqués de Villagracia, de manera o forma honorífica, el cual va mantindre fins a la seua mort en 1967.

-El mantell de la Nostra Senyora la Mare de Déu de Grácia acull a tots els fills i filles de Biar des de sempre.

-Cristóbal Payá i Galvany-Archiver Municipal- afirma amb rotunditad i vehemencia : “ Que ningú es crega que té algun dret sobre la Mare de Déu de Grácia, els seus béns i les seues festes Patronals. Perqué estes pertanyent, sense distinció a tots el fills i totes les filles de Biar.

Biar 2021.

Fonts:
Cristóbal Payá Galvany.
M.A. Salguero.
Música: Ave Maristéla de D. Juan García.

Artículos y reportajes relacionados:

Biar en la Batalla de Castalla, 21 de Julio de 1812 Biar, refugios y canteros picapedreros El Convento de Biar Antiguos oficios : la apicultura en Biar El oficio de los Leñadores o Llenyaters de Biar Biar y sus fuentes, tercera parte Biar y sus fuentes, un paseo – segunda parte Recorrido por las fuentes de Biar, primera parte.