Enric Valor i Vives (Castella, Alacant, 22 d’agost del 1911-València, 13 de gener del 2000) va ser un narrador espanyol. Féu un dels treballs més importants de recol·lecció i recuperació de la lexicografia valenciana i fou un dels principals promotors de l’estandardització i normalització de l’idioma valencià.
Des de petit va tenir vocació d’escriptor, atès que es va criar en un ambient familiar culte, comptant amb una biblioteca excel·lent. El 1932, Adolf Pizcueta, director del setmanari El Camí, va descobrir en una publicació d’Alacant un conte seu, escrit amb 15 anys, «L’experiment de Strolowickz», el qual va publicar, alhora que va convidar el jove autor a unir-se a les tertúlies que se celebraven a una cafeteria del passeig de Ruzafa de València, organitzades per Xavier Casp. Sota la influència de Pizcueta, es va fer nacionalista i el va animar a aprofundir l’estudi del valencià. De mica en mica es va interessar per la lingüística, deixant en un segon pla la narrativa, encara que sense abandonar-la del tot. El 1934 va impulsar, des del setmanari El Tío Cuc d’Alacant, les normes contemporànies del valencià a través dels seus primers cursos de llengua catalana.1
Durant la guerra civil espanyola va participar com a combatent al bàndol governamental i en finalitzar, perseguit pel seu activisme nacionalista en el camp de la cultura, va passar per presó. Després de sortir va reprendre els seus treballs sobre el valencià, de manera tan destacada que va subministrar el lèxic del valencià meridional en la realització del Diccionari català-valencià-balear, dirigit per Francesc de Borja Moll. També van destacar els seus estudis al camp del folklore, recopilant contes, faules i històries populars a la comarca d’Alcoi, que es plasmaran a la seua obra Rondalles valencianes.
Juntament amb Carles Salvador i Sanchis-Guarner, va ser un dels principals promotors de la normativització del valencià a la Comunitat Valenciana, difonent la gramàtica de Pompeu Fabra amb obres com a Curs de la llengua valenciana (Gorg, 1961), Millorem el llenguatge (1971 ), i Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973), que es va poder publicar en català l’any 1977 (Tres i Quatre).
El 1983 va publicar La flexió verbal (Tres i Quatre), ordenant l’àmplia dialectització valenciana de la conjugació verbal, de manera que es va convertir en el referent principal per a la normativa actual dels verbs. Aquesta obra es va utilitzar com a material bàsic per a lensenyament obligatori dels escolars valencians.
A més de totes aquestes obres de lingüística, és destacable la riquesa lexicogràfica de la seva obra literària, en particular les rondalles, que recullen el vocabulari i les llegendes de moltes comarques de la Comunitat Valenciana, actualment publicades a Edicions del Bullent.
Fonts:
Wikipedia
Rondalles Valencianes