Santa Maria del Raval, Villena.
El nostre passeig d’avui ens porta des de la Plaça Major de Villena, a l’Església de Santa Maria.
L’ església de Santa Maria es va aixecar sobre una antiga mesquita per convertir-se en l’ església de Santa Maria o del Raval.
Originalment es va realitzar en estil gòtic valencià. Té una sola nau, que sembla convertir-se en tres en perforar-se els contraforts interiors.
La seva capçalera poligonal no té girola, i les seves voltes de creueria descarreguen en pilars amb semicolumnes adossades que porten gravats relleus renaixentistes.
Arropada al seu lateral per una petita plaça, lloc de reunió i celebració de diferents esdeveniments i amb un peremne record a l’artista local, Pedro Marco, qui és conegut com el “el pintor de somnis”.
Abans d’entrar al temple, donem una volta pel seu lateral, sortint a la Plaça dels Mestres Germans Sánzhez Griñán on, a més de poder delectar-nos amb l’arquitectura del temple, podem observar l’homenatge del poble de Villena a la seva tradició agrícola, en forma de pedres de moldre i un pèsol al present de les Festes de Moros i Cristians, a la coqueta façana manisada de la comparsa de Marins Corsaris.
José María Soler García conta en el seu Llibre Villena, prehistòria, història, monuments, que Jaime Primer d’Aragó va conquistar Villena a favor del seu gendre Alfonso Décimo el savi de Castella, i que les mesquites musulmanes que el senyor Jaime anava conquerint es transformaven en temples cristians sota l’advocació de Santa María de la Asunción.
Cal deduir que l’actual Església de Santa Maria va ser erigida sobre l’antiga mesquita principal després de la conquesta de Villena per les ostatges cristianes.
Del resultat de les investigacions de José María Soler es té constància de l’Antiguitat del Temple, ja que l’any 1340, any del Jubileu en temps del Papa Clemente Sexto, existia un temple de Santa Maria a Villena i els villencs que havien assistit a aquest jubili. Fundat a la confraria de l’ Assumpció de la nostra senyora, que en documents antics del temple s’ anomenava també Santa Maria del Raval.
L’Església de Santa Maria, va quedar a extramurs de la Vila, entre el que es va denominar cristians nous i cristians vells al Raval de la vila.
El temple primitiu de Santa Maria diferia molt de l’actual, ja que aquest es va començar a edificar a principis del segle 17.
El 1575 es coneix a través de les respostes a l’enquesta de Felip segon, que l’Església es va obrant i edificant que hi ha ja diverses capelles entre els estreps i que al soterrament de la Capella major ja fa la senyora Catalina Ruiz de Alarcón, que va morir el 1551, després de fundar a l’Església 6 Capellanies, dotades anualment cada 1,100 Ducats.
La construcció del temple va ser lenta. Es té coneixement que el conill de Villar accedeix a facilitar a la pedra per a obra tan Santa i bona com l’ obrar l’ església de Santa Maria.
Corria aleshores l’ any 1630. Ja al segle XVIII, any 1717, es té constància a través dels llibres de comptes les següents partides, conclòs el capital de la Torre, va costar 6732 reals per la Creu i l’ asta de ferro d’ aquest capital, 127 reals. Les portes noves amb panys al donats i altres accessoris van costar 1770 reals. El calaix. Guardar els càlics va costar 94 reals, les finestres de la sala 106 i les portes de l’arxiu 40 reals.
En aquests treballs van intervenir els fusters Alonso i Diego López Osorio i l’Herrero Francisco Navarro.
Una altra partida important de despeses és la de 240 reals, que va costar posar la imatge que hi ha sobre la porta de l’Església i concloure-la, obra de l’escultor Antonio Salvador, sent una de les poques imatges que es van salvar de la destrucció en la guerra civil de 1936.
El 1740 es va fer la reixa de l’altar major, obra del mestre Herrero Antonio Milán Navarro, que hi va emprar 280 arroba i 18 LB de ferro, costant la reixa 28072 reals.
En la visita pastoral de 1742, es va ordenar la construcció d’ un òrgan allargant-se en el temps la seva realització fins a 1773, 31 anys després, sent el seu responsable Fray Paulino Acosta.
Les primitives voltes de l’Església van estar cobertes de belles pintures.
El senyor Gaspar Archena Vellán va escriure un bell poema recollit en el seu Romancero villenc, titulat Mi parroquia. En què en una de les seves estrofes expressa, però sobretot, el més admirable era de la seva volta, la magnificència amb els seus nervis d’estil gòtic, amb grans florons de llaurada pedra i fines pintures d’artístics frescos que representaven sublims escenes de la vida Santa de la Mare de Déu, pura dolça, mare, mestra.
El senyor Gaspar Archenavellán, sacerdot villenc, va ser una entusiasta i incansable impulsor de la reconstrucció de l’ Església de Santa Maria, destruïda durant la guerra civil, en la qual van desaparèixer les voltes de l’ Església, l’ altar major, la reixa, l’ orgue i la resta dels ornaments.
Gràcies al zel del mossèn Francisco Griñán i d’alguns felices es va poder salvar gran part de l’arxiu parroquial, amb documents registrats des del 1500. I 6. Amb el sacrifici econòmic de molts feligresos, 150000 pessetes de la Junta Nacional de Reconstrucció de Temples, l’ Església de Santa Maria va ser de nou oberta al culte el 15 d’ agost de 1948.
Artículos y reportajes relacionados:
La Basílica d’Asp (Alacant)
Basílica de Santa Maria, Alacant
Villena i el seu barri del Raval
La façana plateresca de L’Esgèsia de l’Assumpció de Biar
Villena i les Seues històries; pinzellades sobre l’escultor Antonio Navarro Santafé.
Villena – El pati de l’Ajuntament/ Palau Municipal, un recorregut per la seua història.
La historia de la Ermita de Santa Bárbara
La leyenda de las Cinco Campanadas de Villena
