L’ofici de Toneler – Boter a Villena (Alacant)

VILLENA I LES SEUES HISTÒRIES

-Als acords i la melodia de la música d'”Ecos de España”, una altra peça del recordat Mestre Carrascosa, la “Jota de Villena”- folklore comarcal- i sarsuelas com la”Revoltosa” o el “Puñao de Rosas” del Mestre Chapí, ens animen a narrar-los el que va ser anys enrere l’ofici de toneler-boter, els cellers i el relacionat amb els vins i derivats de les vinyes de Villena.

LA PROFESSIÓ DE TONELER

-Un barril de fusta, també anomenat bóta, cuba, tonel, candiota o pipa, és un recipient cilíndric, fabricat en fusta que serveix com a emmagatzematge d’ elements líquids o sòlids.

-L’estructura del barril, bóta o tonel està format per doles, peces de fusta amb estalviades per aconseguir el perfil còncau del tonel, subjectes per lledoners amples metàl·lics anomenats “sucs” , i tancats per tapes planes, també de fusta, anomenats “fondos”.

-El “Premi d’Iniciació a la Investigació 2022- Modalitat A, de Diego Ortín García, 2n.d’ESO/ Col·legi María Auxiliadora de Villena, ens ajuda a recopilar un modest treball sobre l’ofici artesanal de TONELERO-BOTERO que anys enrere va ser un importantíssim ofici a la Ciutat de Villena, vinculat a totes i cadascun dels seus CELLERS.

L’ OFICI DE TONELER-BOTERO A VILLENA

-EL TONELER és l’ artesà que es dedica a l’ elaboració de tonells, bótes i cubers. Es tracta d’un antic ofici que realitzaven els pobles celtes i que va ser importat per Roma durant la seva invasió.

-Cadascuna de les taules d’un tonel- barril-bota rep el nom de “DUELAS”. Es tanquen amb calor i precisió. La fusta té un punt de torrat que decideix el celler i que determinés l’aroma i el sabor del vi que s’ubicarà al seu interior, Aquestes van unides per mitjà de la força d’un aro metàl·lic.

-El principal material amb el qual s’elabora un tonel- bóta -bota és de roure, acàcia, cirerer, pi, encara que també es fabriquen amb altres materials i per a altres usos: principalment vitivinícola, però també per guardar aliments o olis.

-Diego Ortín García, ens narra amb emoció continguda ” Que a la Villena del Segle XIX i principis del XX, l’ofici de TONELERO va arribar a ser un dels més importants a la Ciutat de Villena, el qual, es desenvolupava als CELLERS, on els TONELERS, que eren els treballadors, fabricaven els TONELES, per a una vegada acabats, omplir-los de vi.

-“Hi havia moltes BODEGAS, de les quals,destaquen les d’Amorós, la de Chimo Pérez, i la de Miguel “El Tito” o la dels García,entre d’altres.

-“El Celler de Miguel “El Tito”, va ser anomenada oficialment “BODEGAS MARTÍNEZ HERNÁNDEZ AMORÓS” i posteriorment “BODEGAS NAVARRO”.

PERE “EL TONELERO”

– “Pedro García Pujalte conegut com a “PERE EL TONELERO”, va nàixer a Villena el 28 de juliol de 1906 al carrer Zarralamala- actual Cristobal Amorós”-.

-“Va ser un home humil, afable, alt i molt treballador que per aquesta última virtut, va arribar a treballar en tres dels més importants Cellers de Villena: “CHIMO PÉREZ”, “AMORÓS” i la de MIGUEL “El TITO”.

-“Va començar a treballar des de ben petit. S’aixecava sobre les 5 del matí per ajudar el seu pare, José García Muñoz, el qual era carreter, a carregar i traginar tonells en un carro amb 4 mules, per trasportar-los a l’Estació i carregar-los al tren.

-” A l’edat d’11 anys, va començar a treballar al Celler de “Chimo Pérez”, en la qual, es va formar com a aprenent de Tonelero a més de realitzar els seus primers treballs”.

-“Posteriorment, ja amb prou experiència, se va anar a treballar al “Bodega de Amorós”, on va començar a treballar oficialment com a “Tonelero”, d’aquí l’apoderament”.

ELABORACIÓ DE TONELLS

Els tonelers els elaboraven a mà, amb l’ajuda de certes eines: serres de fusta per tallar les “DUELAS”, metres i compassos per mesurar longituds i fer càlculs o els ” ACHOTES” per buidar i netejar cubes, cons i barrils.

EINES DEL TONELER-BOTERO

-Les eines del tonet-boter es complementaven amb les que habitualment utilitzaven els FUSTERS I APERADORS, com ara les “AZUELAS”, “SERRUCHOS”, “CEPILLOS”, “CUCHILLAS DE ESTIRAR”, “COMPASES”, “METROS y otros”:

“-LA PICAZA”, tenia forma de fatxeta, el seu full de unos 26 centímetros, tenía el filo a una sola cara y algo curvada de forma. Mango de madera de unos 40 centímetros de longitud. Amb aquesta eina es llauraven les “DUELAS” despuntant-les als extrems per donar-los forma”.

-“Existia una altra eina semblant anomenada “DOLADERA”, encara que s’emprava poc en aquests menesters”.

-“LES AZUELAS -HACHUELAS”. Eines molt utilitzades. N’hi havia de diverses classes, en general s’empraven tres tipus: dues d’elles eren planes, una de mànec corrent i una altra el mànec de la qual portava un buit o assaja per poder encabir els dits.
´
“La seva ampla fulla era d’uns 10 centímetres, amb fil a una sola de les seves cares a la part interna. La fulla tenia forma de pala i acabava en un petit vàstag.

“La longitud de totes elles oscil·laven entre els 10 i 33 centímetres. S’empraven per “DESCOTAR” els fons dels atuells i formar “ELS PINTS”.

“Una altra “AZUELA” era de fulla corbada, conocida como “AZUELA DE VOLTEAR”. Se empleaba para trabajar las “TESTAS” de las maderas y también para las “DUELAS”.

“L’ESCÒCIA”: Aquesta eina té la forma de “CEPILLO” amb un sortint lateral de fusta que queda al costat de la ganiveta i fa de topall o escaire amb la base, Amb aquests raspalls s’acabaven els “PINTOS” dels fons”.

“També s’emprava un “CEPILLO DE FORMA ARRODONIDA”-raspall rodó- per donar-li una petita corba a “LAS DUELAS” a la seva part interior”.

-“Dins dels raspalls de gran grandària que el toneler feia servir, hi havia el “GARLOPÓ”, eina semblant a “LA GARLOPA” però de major grandària. Aquest portava un parell de conses per poder ser manejat per dues persones. S’utilitzava per fer la tirada dels cants de les grans “DUELAS”, en especial per als Cons de gran capacitat.

-“EL GASEJADOR: Aquesta curiosa eina estava composta per una taula o suport de fusta de forma semicircular i un mànec perpendicular a aquest.

“El mànec se subjectava a un ganivet en un dels seus extrems. S’emprava per fer els “GARSES” o rebaixos acanalats de les “DOLES”.

-“L’ AMADOR”: Instrument de ferro d’ uns 42 centímetres de longitud, un dels seus extrems en forma de forquilla compost per dues o tres pues doblades en angle recte. S’emprava per ficar a les juntes de “DUELAS” i “FRENTES”, tires d ‘anea per ajustar al màxim unes taules amb unes altres”.

-“EL SIMÉN”: També conegut com a “PALOMA”, de forma semblant a “LA GARLOPA” de més d’un metre de longitud. Es col·locava de forma invertida, amb la ganiveta cap amunt, recolzava en dues banquetes, aquí se’ls donava a “LAS DUELAS” la inclinació correcta per a l’ajust d’unes per a les altres”.

-“EL TIRAFONS”: Consistia en un tros de pletina de ferro doblada en una de les seves puntes, taladrada la seva superfície amb una sèrie de forats al llarg d’ ella. En aquests forats es ficava la punta de l'”ANEADOR” per palanquejar “ELS FONS” quan calia col·locar-los als tonells i barrils, mitja uns 40 centimans de llarg”.

-“EL CALAFATE”: Consistia en una espècies d'”ATAJADERA”, una cosa corbada de forma, d’uns 13 centímetres de llarg. S’emprava per desmuntar les cobertes i fons dels assossecs que s’havien de desmuntar. També s’utilitzava per recalcar paper d’estrassa o anea a les esquerdes quan per aquestes hi havia fuita de líquids, ja fos a”DUELAS”, “GARSESO” fons.

“També s’utilitzava per treballar els lledons, posar reblats, i molts altres usos. El Tonelero disposava d’un martell de tipus corrent, una cosa corbada el mànec del qual feia uns 28 centímetre de llarg”.

-“EL MARTELL ASSEGUDA”: Tenia la mateixa utilitat que “EL CHAZO”, però s’emprava especialment per pressionar els vivers dels grans assossís, majorment als CONS”.

“LES BARRENES”: N’hi havia de diverses mides, totes les de puny i s’utilitzaven per fer forats a les fustes de barrils.”espiche ,jeta” tap-aixeta”.

-“MOCHUELO PARA TRABAJAR SENTADO”: Banc emprat pels tonelers per treballar “DUELAS” de gran mida.”

-Amb el conjunt dels materials i eines descrites, i amb el bon fer de les mans expertes dels MESTRES TONERS-BOTEROS i els seus ajudants es van forjar i construir milers de tonells-barriques-cons entre els Segles XIX i XX a la Ciutat de Villena.

-Serveixi com a homenatge aquest modest treball, per recordar una part del que va ser “Villena i les seues Histories ” cap a aquells Cellers de Villena, sus trabajadores y sus Maestros Toneleros Boteros.

-Acompanyem imatges entremesclades d’aquells temps passats en referència a aquest artesanal ofici i la indústria generada en el seu entorn, recopilades dels mitjans de difusió-impresa gràfica-PÀTRIA CHICA, VILLENA JOVE, L’OLIVO per posar un exemple: publicades a Villena als anys 20 i 30 del Segle XIX.

Relació Cellers i Comerços-anuncis:

-CELLERS AMORÓS
-CELLER XIMO PÉREZ.
-FERNANDO PÉREZ MARSA.
-CELLER MIGUEL “EL TITO”.
-BODEGAS MARTÍNEZ HERNÁNDEZ ́AMORÓS.
-DIU BODEGA GARCÍA.
-BODEGAS NAVARRO.

LLISTAT-PROPAGANDA DE 1928:

-CRISTOBAL RODRÍGUEZ NAVARRO, Comerciant,C/. Trinitat-8.
-FRANCISCO HERNÁNDEZ HURTADO. Cosechero, Plaça Juan Ros-5.
-JOAQUÍN ORTUÑO, C/. Zarralamala-57.
-CELLER BONASTRE.
-J. VALIENTE DÍAZ, Comissionista.
-FRANCISCO HURTADO DE ANDRÉS, Fàbrica d’ aiguardents, Plz. Santa Maria-7.
-MIGUEL FERRÍZ FERRÍZ. Porta d’ Almansa.
-BLAS SELLER NAVARRO.
-JOSÉ TOMÁS REQUENA . Comissionista, C/. Trinitat-4.
ENRIQUE TARRUELLA. Fabricant, Porta d’ Almansa-18.
-TOMÁS HERNÁNDEZ I HERNÁNDEZ. Comissionista, C/. Sant Sebastià.

ALTRES:

-CELLER GALBAN. /. Sancho Medina.
– SÁNCHEZ MIRALLES. Vins, conyac, aiguardent “L’OREJÓN”, Cartra. Yecla.
-CELLERS TOMÀS CONCA “Candilejas”.
-ALCOHOLERA VILLENENCA. Av. Alacant-8.
-DESTIL·LERIA BERENGUER. C/. Ferrí.
-JOSÉ HURTADO HURTADO. Criador vins, C/. Maestro Chanzá.
-BODEGAS MIRA.
-RAFAEL BONASTRE.
-SUCESOR DE REQUENA E HIJOS.
-JOAQUÍN PÉREZ MARSÁ MAESTRE.
-DESTILERÍA RICARDO MENOR.
-BODEGA “TRABUCO”. C/.Muelle.
-HORACIO HERNÁNDEZ GARCÍA.
-MIGUEL FERRÍZ FERRÍZ.
-ENRIQUE TARRUELLA.
-BODEGAS DEL ROMERAL.
-JOSÉ SANTIAGO LÓPEZ. Vinos espumosos, Marca registrada: “Las Virtúdes””Chapí” en la C/. Sancho Medina.
-JOAQUÍN GARCÍA Y GARCÍA.
-BODEGA EL CARACOL.
-BODEGA COOPERATIVA NTRA. SRA. DE LAS VIRTUDES.

-En la propaganda de 1887 es recull com a existents a la Ciutat de Villena l'”OFICI DE FUSTERS-TONELERS”:

-AGUSTÍ LORENTE: C/. SANCHO MEDINA.
ÀNGEL ESQUEMBRE ESPANYOL: Plza. ROLLO-10.
-JULIO GUILLÉN: C/. BLASCO.

I totes aquelles altres que no s’enumeren però que també van formar part de la passada història de cellers, tonelers i boters de Villena.

Villena 2024.

Fonts:
-Diego Ortín García.
-Setmanaris Pàtria Chica, Villena Jove, L’Olivera.
-Villena Cuéntame.
-José Puche Forte- Oficis Tonelers.
-Xarxes
-Viquipèdia.
-Horters.

Artículos y reportajes relacionados:

Bar “El Lancero”, Villena (Alacant) Villena, un passeig per la Plaça de les Malves i el Passeig de Chapí. Esglèsia de Santa Maria, Villena Villena i el seu barri del Raval Artekarana i els seus murals a les Festes del Medievo de la ciutat de Villena (Alacant) Villena i les Seues històries; pinzellades sobre l’escultor Antonio Navarro Santafé. Villena – El pati de l’Ajuntament/ Palau Municipal, un recorregut per la seua història. Biar, refugios y canteros picapedreros