Les sigles DOS es corresponen amb Denial of Service, és a dir, denegació de servei.
En informàtica es correspon amb el fet que contra un servidor es llancin tantes peticions que el servidor no pot atendre-les totes i, bàsicament, es bloqueja o bé les serveix d’una forma terriblement lenta … tan lenta que dóna la sensació que s’ha bloquejat .
És com si 10000 persones truquen per telèfon de cop i volta a una empresa … si no està preparada o no espera tal allau de trucades … seu sistema d’atenció telefònica no podrà atendre totes aquestes trucades de cop i, l’efecte final, és que no pot atendre, no pot donar aquest servei d’atenció telefònica … denegació de servei … potser hauria estat més apropiat el terme Impossibilitat de donar servei en lloc de denegació de servei … però, bé, així es va traduir en el seu dia de la terminologia anglosaxona .
Imagina, per exemple, que 1000000 (sí, un milió) de visitants entren de cop a una web … el més probable és que es saturi per no poder atendre aquest pegot d’usuaris o ho faci tan extremadament lent que la cosa no funcioni … ¿1000000 dels clients de cop? … si, així és: tan fàcil com que un virus que hi hagi en 1000000 d’ordinadors decideixi “cridar”, és a dir, connectar amb una pàgina web … davant aquesta allau, o el sistema de la web està ben distribuït o es “caurà”, és a dir, es bloquejarà, no podrà atendre tal pegot de connexions … així de fàcil, no cal ni tenir contrasenyes difícils ni tantes ximpleries com surten a les pel·lícules …
Quan es fa aquest bestial nombre de peticions tan “sincronitzades”, l’atac DOS passa a conèixer-se com DDOS (Distribuited Denial of Service) o denegació de servei Distribuïda, és a dir un atac distribuït, llançat des de milers o centenars de milers d’ordinadors infectats … Una de les conclusions que traiem d’això és que, quan el nostre ordinador és infectat per un virus, pot ser que no sigui per fastiguejar-directament, sinó per utilitzar el nostre equip com un mitjà d’aconseguir un atac contra un objectiu que no som nosaltres.
