VILLENA I LES SEUES HISTÒRIES, DE LA MÀ DE JULIO GUILLÉN DOMENE
INTRODUCCIÓ
CRÒNICA DEL LLIBRE; “L’EMPREMTA DE L’ANGEL” o “Libro la Huella del Ángel” , VILLENA:
PRIMER PRINCIPAT DE LA PENINSULA IBERICA, escrita pel Villenero VICENTE VALERO COSTA, amb Portada i Il·lustracions de PEDRO MARCO. Edita: JULIO GUILLÉN-LEÓN SHOES, i s’Imprimeix el novembre de l’any 2019.
En el PRÒLEG, el Catedràtic de Literatúra Espanyola de la Universitat d’Alacant: Ángel Luís Prieto de Paula, ens indica que l’obra “LA HUELLA DEL ANGEL” és una espècie de Crònica dividida en capítols, una novel·la històrica, un tractat hermètic sobre una profecia complerta, una juxtaposició d’estampes del passat ensartades per una idea de rivets messiànics…
-L’obra consta e vint-i-set vinyetes que abasten des de l’arribada a Burgos el 1219 de doñá Beatriz de Suàbia per casar-se amb Fernando III el Santo, Rey de Castilla i eixe de Lleó, fins a la mort del senyor Juan Manuel, titular del Principat de Villena, Primer de la Peninsula Ibèrica, atorgat pel monarca aragonès Alfons IV el Benigne el 1333.
-També compta amb ocasionals incursions en temps més tardans, com finals del segle XV, amb el matrimoni d’Isabel I de Castella i Fernando II d’Aragó, descendents tots dos del troc genealògic comú, encara que de dues branques diferents.
I més enllà encara, quan les sangs reals d’Espanya i Alemanya van tornar a emparentar en casar-se la Infanta Juana, filla dels Reis Catòlics, amb l’Arxiduc Felip l’Hermoso, primogènit del Maximilià I. El que procedeix d’ahi, l’Emperador Carles i el seu fill Felip II, a penes està apuntat, però és el corol·lari natural d’aquestes estampes a les quals dóna unitat la história dels Manuel i el principat de Villena.
-La figura emergent a la “EMPREMTA DE L’ANGEL” és la Infanta-després Reina-Beatriz de Suàbia receptora de la profecia messiànica que els fets ratifiquessin anys o segles després. Beatriz murio jove, l’any 1235 i als 30 anys de la seva edat, després d’haver donat llarga descendència a la Corona.
-Entre els seus fills, el primer, cridat a regnar com Alfonso X el Sabio o l’Estrellero, va ser anunciat per l’Ángel amb tota sort de mals auguris, que en aquesta obra de Vicente Valero apareixen confirmats; mentre que sobre l’últim got, el benamamam Emmanuel, o Manuel, aquesta vegada va donar l’Ángel a la seva mare vaticinis venturosos abans de l’enllumenat.
-Com a emblema de la seva condició d’elegit, va posar l’empremta del seu dit al pit del non nat, imprimint-li una marca a l’altura de la tetilla esquerra: l'”EMPREMTA DE L’ANGEL” a què al·ludeix el títol, amb la qual, segons els Crongonyons de Castella, va néixer el dit Manuel, pare del senyor Juan Manuel, i un rere l’altre els seus successius hereus.
Villena 2024.
Fonts: Llibre “La Huella del Ángel”, de Vicente Valero Costa.
Julio Guillén Domene.
Wikipedia.