El santuari de Nostra Senyora de les Virtuts, Nuestra Señora de las Virtudes, també anomenat monestir de les Virtuts està situat en la pedania de Les Virtuts, en el terme municipal de Villena (Alacant, Espanya).
Es troba en un paratge natural al costat d’ una antiga llacuna, actualment dessecada, i a uns 5 km de la ciutat, a les rodalies de la Font del Xop.
Abans d’endinsar-nos-hi, donarem un petit passeig a la zona enjardinada i de foresta que hi ha en un dels seus laterals, de gran estima per part de la ciutadania de Villena mentre és un punt de descans, jocs i zona de menjar i berenar.
Al final d’aquesta, ens trobem amb el petit embassament als peus de la Font del Xop, a la qual, segons la tradició, el 1474 els veïns de Villena van ser durant una epidèmia de pesta i allà van proclamar la Mare de Déu de les Virtuts com a nova patrona i «advocada contra la pesta».
Sembla ser que l’origte va ser una ermita de fins del segle xiv, de la qual avui queden restes a la cripta.
Posteriorment va ser ocupat pels monjos agustins, si bé el monestir era de propietat municipal.2 La imatge que ofereix avui el santuari data del segle XVI (1581, segons la data inscrita en una clau de l’església).
Un dels llocs més simpàtics i emblemàtics és la font de la Rana.
S’ accedeix al conjunt des del costat est on es troba la portada renaixentista. Aquesta es divideix en dos cossos; l’ inferior amb un arc de mig punt entre columnes compostes sobre un basament. Un fris decorat amb elements figuratius i antropomorfs dona pas al cos superior, que té a la part central una fornina avenerada on es troba la imatge de la verge de les Virtuts. Està realitzada en pedra amb decoració en sotarelleus de garlandes i medallons amb figures, característic de l’ estil renaixentista.
L’ accés condueix al pati rectangular de dos pisos. La part baixa s’ ordena mitjançant arcs carpanells realitzats en maó. El pis superior presenta finestres balconeres. Les galeries del claustre es cobreixen amb revoltons i bigues de fusta cara vista.
L’ església consta d’ una nau principal i dos laterals de menor grandària. Està dividida en tres trams, amb un camarí a la dreta de l’altar i cor alt als peus. L’accés es realitza pel claustre al segon tram del costat de l’Epístola (el de la dreta). Arcs apuntats separen els trams coberts amb voltes de creueria que recolzen en mènsules recaients en pilars quadrangulars. Al costat de l’altar es troba el camarí de la Mare de Déu, d’estil barroc, realitzat al segle XVII i de planta quadrada; està decorat a base d’estus i pintures que cobreixen tot l’espai. Les pintures són del segle XVIII.
Al fons de la nau principal, podem observar un gran mural en el qual s’aprecia la silueta del castell de l’Atalaya de Villena i l’entorn del santuari… recordem que durant cents anys, el que avui són camps de conreu, molts d’ells abandonats, un altre va ser una gran superfície lacustre.
Un lloc emotiu dins del santuari, és una petita sala coberta d’exvots, aportats per fidels, tant persones com institucions, com poden ser festeres, en les quals es reflecteix el fervor que la gent de Villena té per la seua patrona i, fidel reflex de la multiculturalitat de Villena, que si bé va ser en el seu dia terra d’emigrants, ho és també des de sempre lloc d’acollida d’altres cultures i nacionalitats i, prova d’això, és la bella imatge de la Mare de Déu del Cigne ubicada al Santuari de Nostra de les Virtuts.
Com a poble de tradició i indústria sabatera, una estàtua de Sant Crispí, ret homenatge i a tantes generacions de villeners i villeneres que van plasmar la seva artesania i bon fer al calçat.
L’ampli cos de la nau central, permet acollir els fidels que fan peregrinació per visitar la seva patrona.
Grans arcs, detalls geomètrics a les altures, cadenes esculpides a les seves columnes amb valors cromàtics més enllà del pulcre blanc, fan que la visita al lloc sigui d’obligada acció fins i tot per als qui no són creients però volen contemplar l’arquitectura religiosa típica del segle d’or espanyol.
Preus treball d’ebenisteria en l’altar, portes de fusta llaurada i detalls de ceràmica i terrissa valenciana, ofereixen al visitant una policromia que conjuga perfectament la frescor i la tranquil·litat del lloc.
El pati i el claustre annex a l’edifici principal, que al seu dia va ser lloc de recolliment, meditació i repòs dels monjos que durant tants anys el van habitar, es converteix en ocasions especials, com la d’avui, en un punt de celebració, com és el cas de la clausura del Curs 2023-2024 de la Societat Musical Ruperto Chapí, en la qual veterans i novells van fer gala del seu bon fer amb recitals de corda, vent, metall, percussió, veu…
I, com vam deixar passar l’ocasió de recollir la interpretació d’una de les seues peces … esperem que la disfruten.
Fonts: Wikipedia.
