VILLENA I LES SEUES HISTORIES
JA ÉS HISTÒRIA-L’ESPANYA COLONIAL A L’ÀFRICA-1
HOMENATGE ALS SOLDATS QUE ELS VA TOCAR FER LA “MILI OBLIGATÒRIA” EN L’ANOMENADA CAMPANYA D’IFNI- SÀHARA ESPANYOL,1957-1960.
-Al Bulevar Maestro Carrascosa de Villena, vam tenir la fortuna de trobar-nos un matí amb un personatge singular; José Tomás Almedros.
José Tomás va nàixer a Higueruela-Albacete, en 1937, i s’afinco a Villena buscant el benestar de la seua família.
El 1958 “va entrar a Quintas” i el 1959 va ser destinat a SIDI-IFNI (colònia espanyola al Marroc que per aquells anys estaven en confrontació bèl·lica ) per complir el Servei Militar Obligatori. La Instrucció i Jura de Bandera, la va realitzar a Lanzarote ́.
Va pertànyer a la 21a. Companyia de Tiradors d’ Ifni-4t. Tabor-Estafeta, 191.
Es recull document fotogràfic de la visita que va realitzar la cantant-actriu espanyola Carmen Sevilla a les tropes de Sidi-Ifni el 1957.
José Tomás, amb profunda pena i ulls, ens conta que en aquesta confrontació (guerra oblidada), van morir més de 400 soldats espanyols (la majoria de reemplaçament) i que gairebé tots van quedar enterrats a les sorres d’aquelles maleïdes posicions i desert del Sàhara.
José Tomás ens autoritza perquè donem a conèixer per a la seva divulgació cultural, el contingut de documents fotogràfics i vivències recollits en un emotiu llibre, carinyosament maquetat per la seva filla Esther i família, en el qual narra el seu pas per aquelles terres, i com va escriure el Manco de Levanto-del nom del qual no vull acordar-me- diu en el seu Epíleg, motivat pel dolor que li produeix la BARBARITAT DE LES GUERRES:
“Adiós España Querida,
Adiós Padre y adiós Madre,
Adiós Hermanos Queridos,
Y adiós a los Peninsulares.
Que triste es dejar amores,
Que triste es dejar España,
Para venir a éste desierto.
Los que sirven en España,
Siempre tienen un consuelo,
Tener la Familia cerca, y Yo,
La tengo muy lejos.
Pero aquí en Sidi-Ifni,
¿Que consuelo puedo tener?’,
Siempre metido en el Zoco,
y,sin ver a una mujer.
Lo único que hay aquí,
Son montañas,mar y arena,
Y moros de mala sangre,
Para gravar nuestras penas.
Sidi-Ifni ha sido siempre,
Tumba de los españoles,
Y lo seguirá siendo,
Mientras España tenga
Jóvenes que mandar al matadero.
Ifni,Yo -como soldado-te maldigo,
Y siempre te maldeciré,
Y hasta maldigo la hora,
Que de Cádiz salí.
Sentiments nascuts d’una ànima jove, que no arribava a comprendre les barbaritats de les guerres, sobretot, en uns terrenys llunyans i pels quals se’ls obligaven a matar o ser matats per sobreviure. Mai hi va haver sentiments d’odi cap a la població amb la qual va haver de conviure.
Aprofitem aquesta finestra que ens obre José Tomás per expressar el rebuig- sense entrar en les necessitats, o No, de les Guerres, però Sí, en la crueltat i les BARBARITATS DE TOTES I CADASCUNA D’ELLES, que sempre acaben pagant-les els mateixos: EL POBLE, i un homenatge a tots/es, i que d’una manera OBLIGATÒRIA, no els va quedar cap altra opció que deixar-se la joventut, la sang i moltes vegades la vida en unes GUERRES Imperialistes, Colonacionalisme i Militaristes.
Com a música de fons, s’acompanyen peces de l’època del Servei Militar Obligatori, sense cap connotació ideològica al testimoni de divulgació cultural que ens ofereix José Tomás Almendros.
Gràcies José, pel teu testimoni,
VILLENA, 2025.
Libro; Vivencias de José Tomás Almendros.
Wikipedia.
Huerteros.